dissabte, 2 de gener del 2010

El sindicalisme

El sindicalisme és l'actuació col·lectiva dels treballadors organitzats en sindicats que té com objectius la millora de les condicions laborals i de vida. Per aconseguir-ho actuen en front les organitzacions empresarials i els governs.
Aquest moviment obrer va començar amb la Revolució Industrial i la democràcia moderna. Normalment, es posa com a precedent la Revolució Francesa que va provocar l’enderrocament del sistema feudal i el reconeixement, per primera vegada, d’alguns drets de la classe obrera.
Durant més d’un segle, l’acció col·lectiva dels treballadors (sindicats, vaga...) va estar totalment prohibida. Va ser a Anglaterra on van aparèixer els primers moviments obrers, com el ludisme conduït per Ned Ludd.

A partir de la Segona Guerra Mundial el sindicalisme mundial va començar a donar molta importància a la negociació col·lectiva i la cooperació amb els poders públics i obtingué grans millores com la jornada de vuit hores, vacances pagades, seguretat social i millores salarials. Aquest fet, va provocar que s’abandonessin les reivindicacions revolucionàries i no es posés ja en qüestió la existència del capitalisme.

Actualment el moviment sindical és legal i a més constitueix una de les bases de la vida social.

La revolució dels transports


Durant la revolució industrial, el camp en el qual es van produir els avenços més espectaculars i de més importància per la societat, va ser, probablement, el dels transports.
La revolució dels transports va ser conseqüència de l’aplicació de la màquina de vapor en el ferrocarril i la navegació, juntament amb les noves possibilitats tècniques de la metal·lúrgia en la fabricació de guies per les línees fèrries i cascs d’acer pels vaixells.


La locomotora de vapor, inventada per l’anglès George Stephenson (1815), va incrementar la importància del procés industrial que ja estava en marxa i va ser el medi de transport de la primera revolució industrial. Aquest anglès, també va ser el responsable de les primera línees ferroviàries útils, com la de Stockton-Darlington (1825) o la de Londres-Liverpool (1829).
Per altra banda, l’enginyer nord-americà Robert Fulton, va construir un vaixell propulsat per una roda moguda amb la força del vapor.


L’ús del ferrocarril i el vaixell de vapor va tenir conseqüències importants:
-Va permetre intercanvis comercials amb mercats llunyans i extensos.
-Va facilitar els grans moviments de població entre el camp i les ciutats.
-Va impulsar la mineria i la indústria.


Posteriorment, la revolució dels transports va conèixer una nova expansió amb la invenció del motor d'explosió interna i l'aplicació de l'electricitat en automòbils, avions, trens elèctrics, metros i tramvies.

dilluns, 7 de desembre del 2009

La Il.Lustracio

Aquest Powerpoint ha estat creat per na Maria Cardona, na Paula Pañella, na Carla Martorell i n'Edna Camps.
Vos intentem explicar breument què és la Il·lustració, el despotisme Il·lustrat, us explicam l'art, i la religió en la Il·lustració i també us explicam quines conseqüències va crear l'Il·lustració.
Si esteu interessats en aquest tema l'unic que heu de fer es entrar-hi.
Esperam que vos agradi!

dimarts, 1 de desembre del 2009

La revolució industrial

La Revolució Industrial va ser un període durant el que es van dur a terme un conjunt d’importants canvis. En el cas de l’economia és important mencionar la implantació del sistema capitalista; en quant a canvis socials cal destacar l’aparició de la burgesia com a classe social acomodada i rica, pel fet de ser una classe enriquida i degut al sistema capitalista eren els que “dominaven” la resta de població que eren els treballadors (classe obrera) o petits mercaders; també hi va haver un gran augment demogràfic a partir del 1750. Per últim tenim els canvis tecnològics, que es van produir principalment a Gran Bretanya durant la segona meitat del segle XVIII. Un dels avanços tècnics més importants va ser la invenció de la màquina de vapor i la mecanització del camp, que va suposar una crescuda en quant a aliments i una migració del camp cap a les ciutats, on hi havia feina. En la indústria van destacar especialment els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro. Durant la revolució industrial i amb l’aparició de la classe obrera, es van impulsar noves ideologies liberals i socialistes , que van ser les bases del món contemporani.

A partir del 1870, es va produir la Segona Revolució Industrial, durant la qual els avenços tecnològics i econòmics van rebre un gran impuls amb la construcció de màquines que funcionaven amb vapor (que van ser instal·lades en els vaixells i trens). Més endavant, al 1873 va tenir lloc l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
La Revolució Industrial va suposar un impacte enorme sobre la societat i uns avenços que van canviar el curs de la història.

La Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) va aconseguir que s’implantés el liberalisme dominat per la burgesia i va provocar l'enderrocament de l'Antic Règim, en el que la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal tenia el poder.
Durant els deu anys que va durar la Revolució, França va superar grans transformacions de tota mena. En quant a política, la monarquia absoluta es va convertir en una monarquia constitucional que posteriorment va passar a ser una república liberal. En l’àmbit socioeconòmic, el país, va començar a endinsar-se en la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.
La Revolució Francesa es pot dividir en tres grans etapes:

1) La Monarquia constitucional (1789-1792): període en que els Estats Generals es van separar i es va crear l’Assemblea Nacional que va transformar França en una monarquia constitucional. Es van suprimir els privilegis feudals i va aparèixer la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
2) La Convenció Republicana (1792-1794): es va instaurar una República i una assemblea anomenada Convenció. Es va executar al rei Lluís XVI. Al principi els girondins van dominar la República i més endavant van arribar al poder els jacobins, que van dur a terme una dictadura revolucionaria.
3) El Directori (1795-1799): es va mantenir la República i una nova Constitució va ser aprovada, aquesta tornava el poder a la burgesia i pretenia “esborrar” el terror sorgit durant la dictadura jacobina. Napoleó ve fer un Cop d'Estat (1799) i la República es va acabar. Fins al 1815, Napoleó va governar França, primer com a cònsol i després com a emperador i es va apoderar de bona part d’Europa.

dimarts, 10 de novembre del 2009

La guerra de successió


Com ja hem dit en una entrada anterior, en la que parlàvem de Carles II, també conegut com " El Hechizado", va ser a causa d'aquest, l'inici de la guerra de successió. Ja que morí sense descendència. Això justifica que en el seu testament, asignés Felip V (Felip d'Anjou, nét del rei de França), com a nou monarca d'Espanya. Felip V, va arribar a Espanya l'any 1701, i jurà el càrrec davant les corts. Això va provocar que la dinestia borbònica dominés tant territoris Espanyols com francesos. Aquests fets van provocar un enfrontament entre potècies europees, ja que pensaven, que quan França es juntés amb Espanya es tornarien molt forts. Així que van proposar un nou monarca, l'Arxiduc Carles d'Habsburg, més conegut com Carles III. Això va dur a una guerra entre el països seguidors ( Anglaterra, Portugal, Paisos Baixos i Àusria) de Carles III. Aquest va ser el veritable prinipi de la Guerra de Successió Espanyola, que durà 14 anys. (1701/1715).
D'altre banda hi va haver també la divisió entre el regne de Castella que donava suport a Felip V, i la corona d'Aragó que donava suport a Carles III. A causa de les diferents ideologies que els dos monarques tenien. Felip V, volia un estat centralista, no volia diferències entre els diversos regnes espanyols, que era el que la corona aragonesa no volia.
Els diversos enfrontaments entre Felip V i Carles III, no donàven guanyador. Va ser el 1711, quan l'emperador d'Àustria, Josep I morí, fet que va provocar que Carles III, es proclamés rei d'Àustria, ja que n'era germà i el successor. Aquest fer va debilitar molt l'exèrcit catalano-aragonés, que fins al moment també comptava amb recolzament d'Anglaterra, Portugal i PaÏsos Baixos. Va ser també a causa d'aquest fet, que van deixar de donar suport, el que significava què la guerra no trigaria molt en finalitzar-se.
El 1713, 2 anys abans d'acabar la guerra, quan es va firmar el tractat de pau d'Utrecht. Flandes i territoris italians passàren a ser d'Àustria. Mentres que Anglaterra es va quedar amb Gibraltar i Menorca.
L'enfrontament com ja hem dit, va finalitzar-se l'11 de setembre de l'any 1715, quan les tropes borbòniques van rodejar Barcelona. Rafel Casanova el que estàva al cap, va presentar-se a la muralla amb la bandera, i va convocar un derrer pregó. Va ser aquest mateix dia, en que l'es tropes borbòniques de Felip V, van derrotar definitivament a l'antic exèrcit de Carles III. No tant sols això sino que van abolir les institucions catalanes, prohibí el català com a llengua tant oral com escrita i creà una Junta Superior de Gobierno del Principio de Cataluña, i així assumí el control i el poder del país.
Actualment a Catalunya l'11 de setembre és conegut com la diada de Catalunya, en que es cel·lebra cada any , el derrer dia de la seva independència.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Els Àustries

En aquesta imatge podem veure quatre dels reis que van pertanyer a la dinastia espanyola dels Àustries o Habsburg. La casa real dels Habsburg, va ser una de les grans famílies europees, ja que des de 1291 fins a 1918 van tenir sota el seu manat nombroses nacions europees i van dominar extensos territoris. Maximilià I d’Habsburg es va casar amb Maria de Borgoña, que controlava els Països Baixos; el casament del seu fill Felip el Bell amb Joana la Loca, heretera dels Reis Catòlics d’Espanya va augmentar l’imperi de Maximilià, que més tard heretaria el seu net Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. La casa d’Habsburg es va dividir l’abril de 1521, Ferran I va rebre del seu germà, Carles V, els territoris austríacs.

Els Habsburg espanyols van desaparèixer al segle XVIII, probablement per el fet de que les seves unions van ser exclusivament entre membres de la seva pròpia família. L’últim governant de la casa d’Habsburg va ser Carles II, que tenia problemes mentals, era incapaç de governar i no va tenir descendència. Aquest Habsburg va nombrar com a successor a Felip d’Anjou, un borbó, això va tenir com a conseqüència la Guerra de Successió Espanyola.