El sindicalisme

El sindicalisme és l'actuació col·lectiva dels treballadors organitzats en sindicats que té com objectius la millora de les condicions laborals i de vida. Per aconseguir-ho actuen en front les organitzacions empresarials i els governs.
Aquest moviment obrer va començar amb la Revolució Industrial i la democràcia moderna. Normalment, es posa com a precedent la Revolució Francesa que va provocar l’enderrocament del sistema feudal i el reconeixement, per primera vegada, d’alguns drets de la classe obrera.
Durant més d’un segle, l’acció col·lectiva dels treballadors (sindicats, vaga...) va estar totalment prohibida. Va ser a Anglaterra on van aparèixer els primers moviments obrers, com el ludisme conduït per Ned Ludd.

A partir de la Segona Guerra Mundial el sindicalisme mundial va començar a donar molta importància a la negociació col·lectiva i la cooperació amb els poders públics i obtingué grans millores com la jornada de vuit hores, vacances pagades, seguretat social i millores salarials. Aquest fet, va provocar que s’abandonessin les reivindicacions revolucionàries i no es posés ja en qüestió la existència del capitalisme.

Actualment el moviment sindical és legal i a més constitueix una de les bases de la vida social.

La revolució dels transports

Durant la revolució industrial, el camp en el qual es van produir els avenços més espectaculars i de més importància per la societat, va ser, probablement, el dels transports.
La revolució dels transports va ser conseqüència de l’aplicació de la màquina de vapor en el ferrocarril i la navegació, juntament amb les noves possibilitats tècniques de la metal·lúrgia en la fabricació de guies per les línees fèrries i cascs d’acer pels vaixells.

La locomotora de vapor, inventada per l’anglès George Stephenson (1815), va incrementar la importància del procés industrial que ja estava en marxa i va ser el medi de transport de la primera revolució industrial. Aquest anglès, també va ser el responsable de les primera línees ferroviàries útils, com la de Stockton-Darlington (1825) o la de Londres-Liverpool (1829).
Per altra banda, l’enginyer nord-americà Robert Fulton, va construir un vaixell propulsat per una roda moguda amb la força del vapor.

L’ús del ferrocarril i el vaixell de vapor va tenir conseqüències importants:
-Va permetre intercanvis comercials amb mercats llunyans i extensos.
-Va facilitar els grans moviments de població entre el camp i les ciutats.
-Va impulsar la mineria i la indústria.

Posteriorment, la revolució dels transports va conèixer una nova expansió amb la invenció del motor d'explosió interna i l'aplicació de l'electricitat en automòbils, avions, trens elèctrics, metros i tramvies.