1. Identifica el film:-Fitxa tècnica
Títol: La lista de Schindler
Nacionalitat: americana
Any: 1993
Durada: 195 min.
Gènere: Drama històric (biogràfic)
Guió: Steven Zaillian
Llibre original: Thomas Keneally
Actors: Liam Neeson, Ben Kingsley, Ralph Fiennes, Caroline Goodall, Jonathan Sagall, Embeth Davidtz, Malgoscha Gebel, Shmuel Levy, Mark Ivanir, Béatrice Macola
Direcció: steven spielberg
Producció: Universal Pictures, Amblin Entertainment
Muntatge: Michael Kahn
Música: John Williams
Vestuari: Anna B. Sheppard Ewa Skorza, Malgorzata Stefaniak, Mollie Jones, Monika Sajko
2. Treballa amb el film
-Tema i argument (breu)
El tema d’aquesta pel•lícula és principalment una historia basada en fets reals que va passar en el context de l’Holocaust jueu. La pel•lícula transcorre durant la Segona Guerra Mundial quan els alemanys envaeixen Polònia. Poc temps després de l’ocupació de la ciutat de Cracòvia apareix Oskar Schindler, un empresari fracassat que vol començar un nou negoci. Aquest alemany del partit nazi comença a posar-se amb contacte amb alguns jueus, gent intel•ligent i treballadora, per posar en marxa una fàbrica i a poc a poc va simpatitzant amb ells. La seva fàbrica s’acaba convertint en una mena de refugi per la població jueva, ja que els treballadors essencials tenen un mínim de seguretat. Així doncs, sense adonar-se’n acaba salvant un miler de jueus encara a costa de la seva pròpia fortuna i imatge social.
-Resum (15 línies)
La pel•lícula conta la història d’un empresari alemany fracassat, Oskar Shindler, que arriba a Polònia sense tenir res i aconsegueix obrir una fàbrica amb inversors i treballadors jueus del ghetto de Cracòvia; Itzhak Stern és el seu contable. L’objectiu principal d’Oskar és enriquir-se, però al llarg del film veiem com Shindler es solidaritza amb els jueus, especialment després de presenciar la matança que té lloc al camp de concentració per part dels homes de la SS cap als jueus que viuen allà. Així doncs, Oskar es transforma en un home que es preocupa pel benestar dels seus treballadors jueus arribant a acords amb Amon, el comandant, per impedir que siguin transportats a camps d’extermini. Ja cap al final de la pel•lícula, quan es tanca el ghetto i obliguen els jueus a anar-se’n a Auschwitz entre d’altres camps, on els espera una mort segura; Oskar elabora una llista amb els noms dels afortunats que tindran la sort de sobreviure i gasta la seva fortuna comprant-los i fins tot subornant oficials alemanys per mantenir-los en vida.
-Principals personatges (dos o tres)
Els personatges principals de la pel•lícula són Oskar Shindler (empresari alemany), Itzhak Stern (contable jueu de la fàbrica) i Amon Goeth (el comandant del camp).
-El director: dades biogràfiques i filmografia (reduïda)
Steven Spielberg és un director, guionista i productor americà que va néixer l’any 1946 a Cincinnati. A causa dels trasllats laborals del seu pare, Steven va residir en diferents estats nord-americans durant la seva infància i adolescència. Es va formar de manera autodidàctica i va començar a rodar “cortos” al començament dels anys seixanta. Quan va fer divuit anys va gravar la seva primera pel•lícula. Va estudiar a California State University però no va acabar la carrera, ja que va ser contractat per la divisió televisiva d’Universal; va rebre el seu diploma de graduació l’any 2002.
Aquest director va ser condecorat amb l’Ordre de l’Imperi Britànic i la National Humnities Medal.
Filmografia
Com a director
• 1964 - Firelight
• 1975 - Tiburón
• 1982 - E. T.: El extraterrestre
• 1984 - Indiana Jones y el templo maldito
• 1987 - El imperio del sol
• 1989 - Indiana Jones y la última cruzada
• 1989 - Always
• 1993 - La lista de Schindler
• 1998 - Salvar al soldado Ryan
• 2005 - La guerra de los mundos
• 2008 - Indiana Jones y el Reino de la Calavera de Cristal
Com a productor
• 1985: Regreso al futuro
• 1988: En Busca del Valle Encantado 1994: Los Picapiedra
• 2005 Memorias de una geisha
• 2006: Cartas desde Iwo Jima
-Informa’t de si el film té com origen una novel•la o guió original i busca informació sobre aquesta i el seu autor.
Aquest film està basat en la novel•la El arca de Schindler que va escriure Thomas Keneally. Aquest escriptor australià va néixer l’any 1935 a Sidney i va estudiar per ser sacerdot catòlic però al final ho va deixar córrer i va acabar treballant com a professor i oficinista. A banda de les seves primeres obres de temes catòlics, la majoria dels seus llibres succeeixen en un context històric. També ha escrit memòries, guions y llibres de no ficció. El llibre El arca de Schindler va tenir una gran difusió gràcies a la pel•lícula de Steven Spielberg de la qual parlo en aquest treball.
Aquesta novel•la explica la historia d’Oskar Schindler, membre del Partit Nazi que acaba sent un heroi. Un cop acabada la guerra Schindler salva 1.100 jueus dels camps de concentració d’Alemanya i Polònia. Va ser guanyadora d’un premi Booker en 1982. La historia que es conta és narrada amb gran experiència, amb les bases dels testimonis oferts pels sobrevinents d’Estats Units, Israel i Austràlia que s’anomenen a ells mateixos “els jueus de Shindler”. Poldek Pfefferberg va ser un supervivent de l’holocaust i va servir d’inspiració a Keneally. És interessant comentar que a inicis d’abril de 2009 es va publicar una noticia de que s’havien descobert tretze pàgines de paper groguenc amb la llista dels noms i nacionalitats dels 1100 jueus, en una biblioteca de Sidney entre les notes de treball que havia cedit l’autor del llibre.
-Opinió personal sobre la pel•lícula: quins missatges suggereix; què defensa; què critica; quin significat històric té; la música; relació amb el moment històric en què es fa el film; el vocabulari; aspectes que t’han agradat o impressionat més...
Aquesta pel•lícula parla de l’extermini de jueus durant la Segona Guerra Mundial i ens mostra una bonica història entre tanta tragèdia, com un home alemany del Partit Nazi va acabar salvant la vida d’un miler de jueus. Aquesta pel•lícula mostra el millor i el pitjor de la raça humana, ja que per una banda ens ensenya el drama que van haver de viure els jueus, humiliats i executats pels alemanys i per una altra ens permet veure que entre tanta crueltat existeix un petit punt de benvolença, un home que està disposat a desafiar el règim i salvar les vides d’aquelles innocents persones. L’exemple més clar que utilitza la pel•lícula per fer-nos veure els alemanys com persones despietades és el paper del comandant Amon que mata per gust a qualsevol que li passi pel davant, amb total indiferència i gaudeix del dolor aliè d’aquelles persones sobre les que té un poder absolut.
Ens mostra la història des del punt de vista dels que hi van sortir perdent, d’aquells que la van sofrir més, sense motiu aparent, només per ser el que eren, jueus. També s’ha de dir que se’ns presenta als alemanys des d’un punt de vista molt negatiu. Així doncs, es veu clarament que critica allò que van fer els alemanys amb els jueus i defensa els jueus davant la injustícia que van haver de passar, i el fet que tot i que la societat alemanya fos racista i descriminés els jueus sempre hi havia algú que tenia un poc més de criteri i se’n adonava que al cap i a la fi els jueus també eren persones. Tot i que al principi, Oskar se’ns presenta com un home amb ànsies de diners i sembla un més dels cruels alemanys, un cop ha vist amb els seus propis ulls el terror que viuen els jueus canvia i es solidaritza amb ells.
El significat històric que té la pel•lícula és ensenyar-nos el que va passar durant la Segona Guerra Mundial als jueus, però aquest cop atracant-nos una mica més a la realitat i ens fa sentir la por i l’horror que van sentir els jueus. A la pel•lícula hi ha escenes realment esgarrifoses i violentes; i ens recorda el que no hauria de tornar a passar.
Quan a la música, des del nostre punt de vista, està molt ben elegida. Per exemple a l’escena de la matança del ghetto, quan Shindler observa aquella catàstrofe, la música que sona és un cor d’església cantant, creiem que queda molt bé ja que és com una manera de suavitzar l’escena de que hi hagi una mica de pau d’alguna manera; l’aparició d’una noia amb un abric vermell crida l’atenció d’Oskar i també és una manera de mostrar una mica d’esperança i innocència entre el caos i la mort; poc després Oskar reconeix el cos mort de la noia de l’abric vermell al crematori dels cossos. La música que s’utilitza en la part del crematori també està molt bé. Per altra banda la música de les festes dels alemanys també és força bona, ja que és molt adequada i fidel a l’època.
La pel•lícula que es va gravar l’any 1993 va ser dirigida per Spielberg que es va veure interessat en el projecte quan va sortit publicat el llibre de Thomas Keneally, el qual va rebre molt bones crítiques per l’èmfasi que posava en les experiències personals de la gent, i la manera d’atrapar el lector i dur-lo a presenciar els fets que van ocórrer a l’holocaust.
Tornant a la pel•lícula, ens sembla que el vocabulari utilitzat és molt útil, ja que el fet que apareguin expressions o paraules alemanyes fa que t’introdueixis més en la història i realment tinguis la impressió que estàs a un camp de concentració dels alemanys.
La pel•lícula en general ens ha agradat molt, especialment el fet que estigués gravada en blanc i negre. Comença amb la imatge d’un rés jueu i en consumir-se la vela que hi ha a sobre de la taula la imatge perd color; ja cap al final de la pel•lícula, quan apareixen “els jueus de Schindler” en l’actualitat la pel•lícula recobra el color. Aquest fet, fa que la pel•lícula sembli més antiga i real. El director va comentar que va elegir fer-la amb blanc i negre perquè tots els documentals què havia vist sobre la guerra eren així, d’aquesta manera sembla més verídica.
La pel•lícula té escenes vertaderament impactants. Per exemple quan el comandant del camp surt al balcó i fa punteria amb els jueus com si fossin platets. Una altra escena que ens ha impressionat ha estat quan obliguen als jueus a pujar dins els trens i deixar l’equipatge a l’andana fent-los creure que els l’enviaran al seu destí i després els obren les maletes i els lleven totes les coses de valor; aquells jueus són enviats a camps d’extermini.
Com aquestes dues, hi ha moltes altres parts de la pel•lícula que són impressionants, ja que la pel•lícula en sí és molt impactant.
Per últim, ens ha agradat molt el final de la pel•lícula, quan Shindler ha de fugir i els jueus el van a acomiadar; Itzhak li regala un anell en nom de tots amb una inscripció que posa: qui salva una vida, salva el món sencer.
-Bibliografia
http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1719.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Steven_Spielberg
http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/la-lista-de-schindler/ficha-tecnica-ampliada/
http://es.wikipedia.org/wiki/La_lista_de_Schindler
http://es.wikipedia.org/wiki/El_arca_de_Schindler
http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1885
