La primera volta al món

Fernando de Magallanes va néixer a Ponte da Barca el 1480, i va ser el navegant portuguès que, al servei de Carles V, l’any 1519 va posar en marxa l’expedició espanyola que donaria per primera vegada la volta al món.
El repte consistia en trobar un pas pel sud d’Amèrica que permetés arribar a les Moluques i les seves riqueses. Aquest projecte no va agradar al rei de Portugal, per tant Magallanes va exposar-lo al rei d’Espanya, Carles I, el qual el va acceptar.

L’expedició formada per cinc naus, va fer-se a la mar l’agost de 1519. Un cop a Amèrica del Sud van vorejar i explorar la costa per trobar el pas entre l'Oceà Atlàntic i el Mar del Sud (actualment l’Oceà Pacífic). Al sud d'Argentina van perdre dues de les cinc naus que posseïen. Van trobar el pas, que més tard es batejarà amb el nom "estret de Magallanes", el 1520. A continuació, van creuar l'Oceà Pacífic en tres mesos i sense quasi menjar, fet que va produir molts casos d’escorbut.
Magallanes va morir a Filipines, per aquest motiu, Juan Sebastián Elcano, va prendre el comandament de l'expedició i van començar el viatge de tornada per la ruta portuguesa. El setembre de 1522 van arribar a Espanya amb només una de les cinc naus, la Victòria, i amb 18 dels 250 homes que havien embarcat. Aquesta va ser la primera volta al món que es va realitzar i la dificultat d’aquesta, es pot manifestar en el fet de que fins cinquanta anys més tard ningú es va atrevir a repetir el viatge.